ESCOLA I NOVES TECNOLOGIES

Vivim en un món envoltat d’electrònica. Cada cop més es fa indispensable el mòbil, i el dia que ens el deixem a casa sembla que ens falti una part de nosaltres. El mòbil  ja no és entès com l’aparell per rebre o fer trucades... va més enllà, ens serveix per estar connectats al món!

Partint d’aquesta idea i que l’escola d’avui són els ciutadans del demà, queda clar que no pot deixar de banda les noves tecnologies. Actualment dins les aules ja comencen a jugar un paper important. És cert que en temps de crisi no és el millor moment per invertir... però siguem clars, la millor inversió és aquella que dóna un rendiment a llarg i mitjà termini, on són els ciutadans del futur? Fent P-3, 6è de Primària o 2n de Batxillerat, oi? Doncs que millor que invertir en Educació! Són ells els que hauran de  millorar el món d’avui, són ells els que hauran de pagar-nos la jubilació si volem continuar dins l’estat del benestar... així doncs, cal donar les millors condicions per tal que obtinguin una bona formació base.

Joan Majó en una conferència sobre Noves tecnologies i Educació deia: hem passat d’una societat en què la informació era estable a una societat en què la informació és absolutament efímera. No solament s’ha produït una explosió quantitativa de la informació, sinó també la reducció de la vida útil d’aquesta informació. Com a conseqüència d’aquest ritme d’aparició ràpida de la informació, s’ha produït el fenomen que els coneixements útils són cada vegada més breus a causa de l’aparició d’Internet; s’ha produït una acceleració del cicle de vida de la informació. Ara els coneixements bàsics en la vida d’una persona canvien en un període de temps inferior a la seva vida i també en la seva vida laboral; això sí que és un fenomen nou

Conclusió: l’escola ja no és entesa com la que transmet només el saber. Els mestres a part d’ensenyar i transmetre coneixements, donem recursos perquè els nostres alumnes aprenguin a aprendre. Volem fer alumnes competents. Això suposa també un canvi en la forma d’ensenyar. Per exemple, el fet d’incorporar una pissarra digital a l’aula comporta un canvi metodològic important a l’hora de realitzar la classe. Tenir una pissarra digital, un ordinador i connexió a internet ens obre una finestra al món. La quantitat de recursos que podem utilitzar a l’hora de desenvolupar qualsevol unitat didàctica és infinit. Podem cercar informació, presentar treballs, visualitzar reportatges, elaborar presentacions, esquemes... en definitiva fer les classes més interactives i motivadores. Paraula clau, la motivació. La motivació dels alumnes és el motor de l’aprenentatge i el 50% de l’èxit en assolir els objectius.

Nou enfocament "Va de mestres"

Després d'una bona temporada sense fer entrades al bloc, em veig motivada per donar-li un nou enfocament. Fins ara ha estat un bloc on només s'ha fet servir per dur a terme dues assignatures de la UOC. Bàsicament activitats on el professor i la resta de companys d'aula les visualitzaven des del bloc. No borraré les entrades anteriors, però a partir d'ara trobareu reflexions, anècdotes, dubtes del dia a dia a l'escola.

 

Com a mestra de Primària em veig amb la necessitat de compartir i reflexionar sobre el dia a dia a l'escola. Fem bé la nostra tasca? Juguem un paper important els mestres? Donem suficients recursos als nostres alumnes per ser persones competents en un futur? Cal un nou enfocament metodològic? Són preguntes que aniré reflexionant.

 

Tothom pot aportar el seu granet de sorra per fer un futur millor. No només poden participar mestres en aquest espai, sinó tothom que ho cregui oportú. Sempre des del respecte i la crítica constructiva.

Què puc fer per tenir més amics?

Hola companys! La Pilar Puig i jo hem fet un petit projecte arran d'un conflicte que va sorgir a l'aula. Us deixo la fitxa aquí al bloc.
 

1. TÍTOL DE L’ACTIVITAT

 Què puc fer per tenir més amics?

2. DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I DE LA TECNOLOGIA MEDIADORA

 

 

1. Els agents personals:

• Els alumnes d’una classe de 3r de Primària i la seva tutora .

2. Tecnologia mediadora:

• Ordinadors amb connexió a Internet.
• Vídeos Youtube.
• Programa Word.

 

 

3. DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA DE PARTENÇA I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES

A partir d’una situació conflictiva present a l’ aula de 3r de Primària, dissenyarem una proposta on treballarem, simultàniament, la resolució de conflictes i l’educació intercultural.

La situació conflictiva està a una classe on hi ha dues nenes marroquines: una totalment integrada dins el grup-classe i l’altre no.

Caldria que aquesta proposta d’activitats no fos una intervenció puntual, sinó que hi hagués una coherència amb la resta d’activitats escolars; és a dir, que es treballés de manera transversal. Les actituds interculturals positives s’han de treballar –s’han de “viure”- a partir de la convivència diària, i impliquen el conjunt de la comunitat educativa (mestres, pares, alumnes, personal no docent...). El mateix plantejament és aplicable a la resolució de conflictes, que ha de formar part de la pràctica habitual del grup classe.

Segons la classificació de Jonassen, podem dir que es tracta d’un problema d’anàlisi de casos mal estructurat, ja que està molt vinculat al context i per tant, per la seva solució necessitem fer un anàlisi del context i identificar solucions alternatives que ens ajudin per la presa de decisions.

El fet que de les dues nenes marroquines de la classe n’hi hagi una que s’ha integrat plenament i l’altre no ens fa pensar que es tracte d’un problema complex, ja que en aquest fet hi poden influir un gran nombre de variables que haurem d’analitzar per valorar quins factors poden tenir més incidència a l’hora de planificar la nostra seqüència d’activitats per donar-hi resposta.

4. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

Educar per al desenvolupament personal i la ciutadania és afavorir que les nenes i nens puguin viure plenament i desenvolupar-se en el sí de la comunitat, adoptant estratègies per viure en un món complex, canviant i ple d'incertesa, i desenvolupant actituds de responsabilitat i compromís per a la construcció d'una societat més justa, democràtica i participativa.

Hi ha dues nenes d’origen immigrant a la classe i una d’elles se sent rebutjada. Pensem en aprofitar aquest fet per a què se n’adonin que aquesta situació afecta a la resta de la classe, és a dir a tots en el seu conjunt i introduïm la importància que tots ens tractem amb tolerància i respecte per viure millor.

5. CONTEXT DE L’ACTIVITAT. ASPECTES CONTEXTUALS RELLEVANTS PER A L’APRENENT.

L’activitat es durà a terme en diferents sessions dins l’aula ordinària de 3r. I altres a l’aula d’informàtica.

6. OBJECTIUS PER DUR A TERME AL LLARG DE LA PROPOSTA:

• Fer-se conscients de les creences, prejudicis i actituds pròpies envers la diversitat cultural.
• Apropar-se a la problemàtica social, econòmica i cultural de les persones immigrades.
• Formar alumnes capaços de viure en una societat intercultural.
• Arribar a acords, mitjançant el diàleg, per establir compromisos quan apareguin els conflictes.
• Adquirir habilitats socials: expressar i escoltar idees i opinions, treballar en grup.
•  Conèixer, i valorar la funció educativa que poden tenir els vídeos.
• Adquirir interès per la cerca a Internet. 

7.    CONTINGUTS

•  Lectura i comprensió de textos
• Escolta i comprensió
•  Expressió oral i diàleg
•  Escriptura de textos
•  Escriptura i elaboració de text,  inserció d’imatges, autocorrecció ortogràfica...
•  Utilització d’Internet (vídeos)
• Reconèixer, acceptar i respectar les pròpies característiques i les dels companys, valorant les diferències.
• Saber resoldre conflictes amb actituds constructives.
• Comprendre el punt de vista dels altres (empatia).
•  Participar amb responsabilitat en la presa de decisions del grup.

8.    COMPETÈNCIES ASSOLIR PER PART DELS APRENENTS:

• Competències comunicatives:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competències artística i cultural

• Competències metodològiques:

3. Tractament de la informació i competència digital

• Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

4. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
5. Competència social i ciutadana

 9.  SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS:

Durem a terme activitats en diferents moments de la setmana: una activitat podria seria partir del conflicte que ens donen 3 vinyetes d’un còmic de la Mafalda:

•  Sessió 1: EL CÒMIC

Iniciarem l’activitat mostrant una vinyeta en una situació evident de discriminació racial. 

Es demanarà que es facin grups de 4 o 5 nens, i aquests hauran de llegir la història i hauran d’imaginar de quina manera resoldrien el conflicte. Seria interessant que els grups pensessin amb més d’una possible solució.

 

A més, se’ls passarà un full amb dues preguntes que hauran de respondre conjuntament.

 

Quines actituds es reflecteixen en aquest acudit?

Creus que són actituds quotidianes?

 

Després que cada grup hagi arribat a una conclusió es farà una posada en comú, on hi haurà un intercanvi d’impressions.

El mestre explicarà l’activitat i la seva intervenció anirà encaminada a afavorir el diàleg, la participació i facilitar la lliure expressió de les idees. També pot motivar als alumnes a que expliquin exemples de discriminació que hagin pogut viure, sentir a través dels mitjans de comunicació, d’una pel·lícula...

•  Sessió 2

Visionat del vídeo no discrimació i por cuatro esquinitas per part de tota la classe http://www.coneixelsteusdrets.cat/dret_02.html

http://youtu.be/OVf1GhKDtW8

En grups de 4-5 nens/es comentaran què els ha semblat els vídeo, si a l’escola es viuen situacions semblants i quines idees en treuen.

En un document Word cada grup anotarà les ves conclusions afegint-hi una imatge que il·lustri una possible situació / problema relacionada amb el cas

• Sessió 3

Posada en comú dels Word de la sessió anterior.

•  Sessió 4

Anar a la sala d’informàtica per llegir un conte relacionat amb el tema.

Fer un petit resum cada un de manera individual i posar-ho en comú en grups de 4-5. Cada grup elegeix un portaveu per explicar el conte.

•  Sessió 5

Saber llegir les emocions: conèixer el llenguatge de la cara o el cos quan expressa una determinada emoció. Aquesta sessió és molt important ja que per resoldre problemes interpersonals hem de saber com se senten les altres persones i perquè se senten de determinada manera.

La mestra donarà la llista d’emocions bàsiques i els alumnes en grup hauran de buscar informació a Internet sobre cada una de les emocions per a saber què significa i una fotografia que reflecteixi cada una de les emocions

 10.  FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

L’activitat es fonamenta en que les TIC es poden usar per facilitar un aprenentatge significatiu, en el constructivisme i en l’educació emocional. Aquests són els principis de l’aprenentatge significatiu:

-       És actiu: els estudiants han d’estar compromesos en el procés d’aprenentatge i en són responsables del resultat

-       Constructiu: els estudiants adapten noves idees als seus coneixements previs, per donar sentit o significat, o reconciliar una discrepància.

-       Col·laboratiu: els estudiants treballen en comunitats d’aprenentatge i construcció de coneixement, aprofitant les habilitats de la resta i aportant suport social, modelar i observar les contribucions dels altres membres.

-       Intencional: els estudiants intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional.

-       Conversacional: aprendre és un procés social i dialògic on els estudiants es beneficien de pertànyer a comunitats d’aprenentatge dins o fora la classe.  

-       Contextualitzat: les activitats d’aprenentatge se situen en tasques significatives del món real o simulat mitjançant un entorn d’aprenentatge basat en algun cas o problema.

-       Reflexiu: els estudiants reflexionen sobre els processos i decisions implicats en el procés d’aprenentatge

Des de la perspectiva del constructivisme:

-       Les persones donen sentit al món i al que els envolta construint representacions mentals d’aquest món. Aquest procés d’elaboració de sentit implica acomodar idees i conceptes nous en els coneixements ja existents.

-       Cada un de nosaltres construeix un coneixement propi que al seu torn afecte a la percepció de les experiències que compartim.

-       El coneixement es construeix en interacció amb el medi ambient. Els alumnes només poden interpretar la informació en el context de la seva experiència.

-       El context és part del coneixement que la persona utilitza per explicar o donar sentit a un a idea. Les idees han d’aplicar-se en contextos significatius per adquirir significat.

-       El coneixement no es pot transmetre

-       La construcció del coneixement s’estimula per una dissonància entre el que se sap i el que s’observa en l’entorn. Comporta cicles d’assimilació i acomodació

-       El significat es negocia de forma social. Des de la perspectiva constructivista, aprendre és un diàleg, un procés de negociació, tant intern com social.

-       Les creences i el coneixement dels nostres companys influeixen en la nostra manera de pensar.

L’educació emocional ha de garantir un tractament adequat de la diversitat, dotant als alumnes dels recursos necessaris per resoldre els conflictes que apareixen a l’aula, i el docent ha de servir-los de guia i referent. Des d’aquesta perspectiva es justifica que des de l’ infància es desenvolupin accions preventives per desenvolupar l’autoconeixement, l’autocontrol, l’autoestima i les habilitats socials bàsiques per conviure en la societat.  

Educar per al desenvolupament personal i la ciutadania és afavorir que les nenes i nens puguin viure plenament i desenvolupar-se en el sí de la comunitat, adoptant estratègies per viure en un món complex, canviant i ple d'incertesa, i desenvolupant actituds de responsabilitat i compromís per a la construcció d'una societat més justa, democràtica i participativa.   

11.  TEMPORALITZACIÓ PREVISTA

 5 sessions en horari de tarda

 

12.   AVALUACIÓ

-       Avaluació inicial, del procés i al final de l’activitat del comportament dels companys de la classe vers la nena: observació a l’aula amb l’ajuda d’una rúbrica amb els corresponents criteris i indicadors.

-       Qualitat dels documents Word.

PAC 2.1

Hola companys d'aula. Compartiré amb vosaltrs el cas del kite. Ha estat un treball elaborat conjuntament amb la Pilar Puig i Teixidor. Qualsevol cosa que volgueu comentar, ja sabeu que no hi ha cap problema.

Buscar un cas que s'acosti a una situació que et resulti familiar com a professional (o estudiant) valorant de quina manera potència l'aprenentatge significatiu

Cas número: 1126-1

Resum del cas
Un saló de classes de quart grau utilitza Internet per accés i registre de les temperatures. Aquestes temperatures són graphed amb el temps i observat per a les relacions.
Índex	Contingut
General Context
Experiència docent	21
Nivell d'experiència/habilitat de tecnologia de mestre	utilitza sempre a casa i a aula; treballat en ordinador relacionats amb negocis;
Tipus de l'escola	altres
Ubicació de l'escola	rural
Connectivitat	enllaç al Mundial (WWW)
Localització de recursos de tecnologia	situat més a les aules a números adequada (més de 1 - 2)
Situació econòmica social d'estudiants	mixta més baix mitjana i classe mitjana
Context d'història
Nivell de grau d'estudiants	Grau 4;
Tema/unitat	Matemàtiques;Ciència;
Curs	4t
L'objectiu en història
Activitats a la lliçó	recerca d'informació l'organització d'informació; avaluació d'informació;
Nivell d'aprenentatge resultat buscat	comprensió de la informació per a l'escriptura o presentació;
Estàndards	l'activitat adrecen a resoldre una o més normes;
Activitats d'història
Tecnologies utilitzades en la lliçó	recollida de dades; webpages/linklist;
Raó per utilitzar la tecnologia	vaig pensar que up; per satisfer estàndard;
Naturalesa d'activitats	recollida de dades; anàlisi de dades;
Les dificultats s'executa en
Estratègies de reparació
Ajuda/assistència utilitzat	cap;
Paper del mestre	Director, donant estructurat d'aprenentatge d'activitats i explícits direccions; expert, proporcionant informació; monitor, que circula entre estudiants;
Paper d'estudiant	Explorador, descobrir conceptes i connexions; estudiant, d'aprenentatge a través d'activitats estructurades;
Resultats
Observacions	alumnes que realitzin l'activitat necessari;
Avaluació de l'aprenentatge	avaluació subjectiu (p. ex. observació);

Història completa

Entrevistador: Té una altra unitat em podria dir sobre? Mestre: Això és una cosa molt simple. Meus alumnes entrar en el canal de temps cada matí i està pista de manteniment de les temperatures de matí, i es posen una lectura actual de la temperatura. Aquesta és una manera que està utilitzant [tecnologia] ara mateix.   Entrevistador: Que es basa en algunes normes de ciència? Mestre: Sí, que es basa en estàndards de la ciència. Entrevistador: OK, així que realment anem i – Mestre: En realitat, això és només Zoints, també. I llavors parlem una mica més sobre el temps, i saben que s'està fent més fred i que vénen en aquests fronts. Sí, és la ciència.   Entrevistador: Per tant, els objectius per a ells fent això és el que? Mestre: L'objectiu és per a gravar en realitat aquestes temperatures en un gràfic i a notar les tendències cap amunt i avall com avancem. I tenim matemàtiques allà perquè és un gràfic de línia, bàsicament. Farem tot això una altra vegada el maig i a comparem [el gràfic que estem fent ara] a temperatures de maig. It would be nice mantenir un d'aquests, vaig pensar, com de tres anys, i en realitat podria veure com van les coses, com ara com la weatherman en realitat sembla a les dades dels últims anys. Per a aquest any, només estan fent un gràfic de línia, que és matemàtiques, i són pista de manteniment de les temperatures i veure les tendències. Entrevistador: Aquesta unitat va ser desenvolupat per complir amb les normes, també?   Mestre: Un dels nostres estàndards afirma que hem de fer un seguiment de la temperatura.   Entrevistador: Bé, això sona interessant per als nens, especialment ara, quan el temps està canviant. I llavors, en la mesura entra i buscar en el lloc web de temps, tenen algun problema amb els ordinadors fent allò, també? Mestre: Si tenim problemes amb un ordinador, només anar a un altre. No estan en els seus escriptoris. Són només allà on. Entrevistador: A continuació, el seu paper com el mestre durant l'aprenentatge de l'activitat és... Mestre: El meu paper és assegurar-se que tenir-lo fet. En un principi, que estava verificant que tenen els seus gràfics, que van començar seu gràfic correctament i només algunes coses de tipus d'organització. Entrevistador: Quin comportament s'observa dels estudiants d'utilitzar la tecnologia per comprovar aquest temps i per fer aquesta unitat? Mestre: They're molt dependent de la tecnologia. En el passat, a vegades només utilitzaven l'enciclopèdia perquè és més fàcil. Aquests nens es van a l'ordinador no importa què. No es pot trencar-los d'això, així que no sé el vas a fer l'any que ve. Però són molt dependents, que suposo que és una habilitat de vida real. If they can, que estarà en ells i només mirant al seu voltant. Ells prefereixen els jocs, així que tipus de graviten cap a això.   Entrevistador: I llavors, com la unitat de temps, com que valoris seu aprenentatge?   Mestre: Només vaig a recollir els gràfics i assegureu-vos que les seves temperatures es graphed correctament i donar-los punts segons omplir correctament. Si és a la vora de corregir, si ells han perdut un dia, que és probablement el correcte.   Entrevistador: Thank you so much. Això és meravellós.

Ens hem centrat en el cas número 1126-1 del kite, http://kite.missouri.edu/jkite/browsingresult.jsp?caseid=1126G és un cas propi de  l’àrea de Matemàtiques i Medi Natural , Social i Cultural.

Hem escollit aquest cas perquè creiem que és un exemple clar d’aprenentatge significatiu. Els alumnes els motiva l’activitat i això fa que s’activi l’interès. Amb una bona dosis de motivació i interès és un bon punt de partida per començar qualsevol aprenentatge. Treballa les Matemàtiques i el Medi a través d’un registre de temperatures. Els nens cada dia quan arriben a l’escola miren l’ordinador per veure la temperatura del seu poble i anoten la dada en un registre per després introduir-la en un  gràfic. Els conceptes que assoleixen són fruit del treball que fan cada matí. Al final del mes, del trimestre o el curs tenen un recurs visual, és a dir el gràfic, que han anat elaborant dia rere dia a través de la temperatura que hi havia aquell dia en el seu poble.

Abans de començar aquest projecte els alumnes han de tenir uns coneixement previs: numeració, valor de la xifra, i nocions bàsiques de com elaborar un gràfic, navegació per internet...

A mesura que introdueixen les dades en el gràfic, les xifres comencen a agafar un valor significatiu. Poden comparar les temperatures, poden parlar del canvi d’estació, del temps... en definitiva van construint el coneixement i el més important adquireixen significat les dades i això porta a  saber interpretar un gràfic. Tot això s’assoleix perquè és un projecte que els motiva, que es proper a ells i forma part del dia a dia. I tal com deia Ausubel “perquè l’aprenentatge sigui significatiu ha de ser incorporat al conjunt de coneixements del subjecte, relacionant-los amb els seus coneixements previs” o dit d’una altra manera tenint en compte la  zona de desenvolupament proper (Vigotsky). Amb la zona de desenvolupament proper els alumnes poder arribar a descobrir els nombres negatius, quan les temperatures són sota zero.

Els requisits per a tot aprenentatge significatiu ha de ser que l’aprenentatge ha de tenir significat pels alumnes, és a dir, un sentit. Aquesta activitat té un significat, un valor especial pels alumnes perquè registren les temperatures del poble. Els nens i les nenes d’aquestes edats “l’home del temps” els agrada. Els agrada saber quin temps farà demà, perquè potser van d’excursió o per a qualsevol altra motiu... però és l’espai dels informatius que més els crida l’atenció. Per tant, podem dir que l’activitat és motivadora, puntal bàsic per tot aprenentatge, ja que el motor de tot aprenentatge és la motivació.

A més fent el registre de dades assoleixen i consoliden continguts. Observem que l’aprenentatge és del tot significatiu ja que creen, evolucionen i al final troben relacions entre els diferents conceptes.

La significativitat de l'aprenentatge està molt directament vinculada a la seva funcionalitat. Que els coneixements adquirits com els conceptes, les destreses..  siguin funcionals, és a dir, que puguin ser efectivament utilitzats quan les circumstàncies en què es troba l'alumne ho exigeixen, ha de ser una preocupació constant de l'educació escolar. Com més nombroses i complexes siguin les relacions establertes entre el nou contingut d'aprenentatge i els elements de l'estructura cognitiva, com més profunda sigui la seva assimilació, en una paraula, com més gran sigui el seu grau de significativitat de l'aprenentatge realitzat, més gran serà també la seva funcionalitat, ja que podrà relacionar-se amb un ventall més ampli de noves situacions i de nous continguts.

El procés mitjançant el qual es produeix l'aprenentatge significatiu necessita una intensa activitat per part de l'alumne, que ha d'establir relacions entre el nou contingut i els elements ja disponibles en la seva estructura cognitiva

Construir una història o cas que reculli una experiència pròpia seguint l’estructura de la base de dades KITE (variables i entrevista)

AFRONTAR UNA ENTREVISTA DE SELECCIÓ

Resum del cas

Els participants del servei d’orientació aprenen diferents tècniques i estratègies de recerca activa de feina entre les que hi ha com afrontar una possible entrevista de selecció amb èxit. L’orientadora els explica amb l’ajuda d’un PowerPoint la part teòrica, i per medi de la visualització de vídeos i el debat en petit grup es treballa la part pràctica.

Per avaluar els resultats es posa en marxa un role-playing i la utilització de la simulació utilitzant les TIC

Índex	Contingut
Context general
Experiència com orientadora laboral	5 anys
Nivell d’habilitat amb les TIC	Utilització habitual com a professional de l’orientació sociolaboral, i com estudiant
Tipus de servei	Servei d’orientació laboral per a persones amb especial dificultat d’inserció laboral de qualssevol edat (16 a 65 anys)
Ubicació del servei	Urbà (ciutat de més de 20.000 habitants)
Connectivitat	Internet
Ubicació dels medis tecnològics	Aula per a entrevista individualitzades / aula per a sessions grupals
Situació socioeconòmica dels usuaris	Mitja – baixa
Història del context
Edat dels participants	Entre 16 i 65 anys
Assumpte / unitat	Tècniques i estratègies de recerca activa de feina: l’entrevista
Meta en la història
Activitats previstes en la lliçó	Debat, jocs de rol, simulacions utilitzant les TIC
Nivell buscat d’aprenentatge	Mostrar-se competent en una situació de role-playing, superar amb èxit una entrevista simulada utilitzant les TIC
Normes
Història de les activitats
Tecnologies utilitzades en la lliçó	PowerPoint, vídeos, Internet
Raons per utilitzar la tecnologia	Facilita la motivació dels aprenents, així com l’aprenentatge de comportaments adequats
Naturalesa de les activitats	Debat en petit grup desprès de la visualització del PowerPoint Role-playing Simulació mediada per les TIC
Dificultats en l’execució
Estratègies de reparació
Ajuda / assistència	Cap
El paper de l’orientadora	Dinamitzar el grup facilitant la participació de tots/es, orientar, motivar, facilitar els continguts i adreces per ampliar informació pel seu compte, donar suport per a resoldre dubtes
Paper dels participants	Aprenentatge a partir d’activitats estructurades, intercanvi d’experiències i opinions, exploradors de nous continguts, representació i aplicació del que han après
Resultats
Observacions	Participants motivats, aprenentatge significatiu
L’avaluació de l’aprenentatge	Role- playing i simulació avaluades amb una rúbrica segons la competència mostrada (A, B, C, D)
Lliçons apreses	L’entrevista (teoria i pràctica)

Història completa

Entrevistador: fas sessions grupals d’orientació habitualment amb els participants del servei? Orientadora: si, per treballar alguns continguts com l’autocandidatura, la trucada telefònica, l’entrevista, coneixement del mercat de treball, motivació per la cerca... Entrevistador: treballes fent sessions individuals i grupals. Quins avantatges o inconvenients hi trobes a cada opció? Orientadora: penso  que l’orientació professional no pot prescindir de l’atenció individualitzada per ajudar a definir un projecte professional que resulti coherent amb el projecte de vida de la persona i respongui als seus interessos, motivacions, necessitats i possibilitats de cada usuari. Alhora, crec que les accions formatives grupals permeten treballar millor altres aspectes més relacionats amb les competències transversals. En molts casos també és una bona estratègia per millorar la motivació i facilitar la interiorització i l’aprenentatge de noves competències (entre les que estaria ser capaç d’afrontar amb èxit una entrevista de selecció). També ho considero una estratègia adequada per facilitar la creació d’espais de relació que trenquin la soledat i animin a la participació i aportació personal. Entrevistador: quin és el nombre habitual de participants en un grup? Orientadora: normalment entre 4 i 6 Entrevistador: quin espai disposes per dur a terme aquestes sessions? Orientadora: les puc fer en el mateix despatx que les entrevistes individuals ja que és suficientment amplia. Disposa d’un espai amb una taula rodona per a uns 6 participants Entrevistador: de quants ordinadors disposes? Orientadora: actualment 3. Això significa que moltes vegades dues persones han de compartir el mateix ordinador, però no suposa un problema. Un pot aprendre també tant dels encerts com els errors de l’altra persona amb que treballa el contingut. Facilita més l’intercanvi i la relació... Entrevistador: quin paper hi tenen les TIC en les sessions? Orientadora: les TIC tenen un paper molt rellevant en quasi totes les sessions. Les utilitzo molt tant a les sessions individuals com grupals. Els PowerPoint específicament elaborats per treballar els diferents continguts són molt útils i aclaridors. Internet és una eina fonamental per facilitar l’autoconeixement gràcies als test on-line i eines per avaluar el potencial professional, així com per millorar el coneixement del mercat laboral. També a Internet hi ha simuladors d’entrevistes, vídeos, recursos per informar-se i decidir sobre possibilitats de formació en funció de les possibilitats i interessos de cada un, recursos per buscar ofertes de feina i gestionar-les, etc Entrevistador: quan dura un procés d’orientació? Orientadora: això depèn de cada participant i suposa convertir la persona orientada en protagonista del seu propi procés d’inserció laboral i/o formativa. Sempre es parteix dels seus interessos i motivacions tenint en compte alhora les seves necessites i potencialitats. A partir d’aquí es pacta un pla de treball que inclou una seria d’accions a desenvolupar sempre de forma flexible i que per tant es podrà modificar si qualsevol de les parts ho considera convenient. De forma orientativa una persona pot necessitar des de 3-4 sessions a 10 o més. Quasi sempre es deixa oberta la porta a tornar a iniciar un procés d’orientació si la persona ho veu convenient. Entrevistador: com valores la incidència del servei sobre les persones orientades? A cada participant se li fa sempre una avaluació inicial de les seves competències bàsiques, transversal i específiques d’accés al mercat laboral (tot i que el normal és que no es puguin valorar totes), i una avaluació final d’aquestes competències un cop han acabat el procés d’orientació. Per això comptem amb una rúbrica que aclareix quins són els indicadors i criteris a aplicar Entrevistador: en el cas de l’entrevista de selecció com valores l’aprenentatge Orientadora: a partir del Role-playing, les simulacions a través d’aplicacions que es troben a Internet, i les situacions i preguntes que tenim preparades per fer al participant Entrevistador: et sembla que els participants estan motivats durant les sessions en general i en les de l’entrevista de selecció en particular? Orientadora: si, realment els veig en general força motivats. Amb la introducció de les TIC es facilita la comprensió dels continguts i fa que les sessions siguin més dinàmiques. En el cas de les sessions grupals el poder debatre els fa implicar més en la tasca i aportar les seves  experiències i opinions. Entrevistador: què creus que resulta més interessant als participants? Orientadora: en el cas concret de l’entrevista el fet de poder visualitzar situacions properes a la realitat fa que se sentint molt identificats. El role-playing i les simulacions facilita que puguin construir un coneixement pràctic sobre el tema i per tant dona com a resultat un aprenentatge significatiu. Entrevistador: per què creus que es tracte d’un aprenentatge significatiu? Orientadora: per a desenvolupar-se amb seguretat en un role-playing d’aquesta mena o un joc de simulació han de contrastar, comparar i interrelacionar diferents tipus informacions.  Durant el procés han de fer una tasca de reflexió i autoavaluació dels seus coneixements previs i dels que van assolint, és a dir cal que es produeixi un canvi conceptual.

Argumentar perquè el cas construït il·lustra l’aprenentatge significatiu recolzat per les TIC

El cas construït il·lustra l’aprenentatge significatiu recolzat en les TIC perquè els atreu l’atenció i els ajuda als participants a adquirir noves habilitats i competències a través de la seva implicació en un nivell profund de pensament. L’orientadora facilita l’aprenentatge de la tècnica de l’entrevista de selecció a partir d’explicacions teòriques recolzades amb les imatges del PowerPoint, la visualització de situacions molt properes a les que es trobaran quan s’hagin d’afrontar-s’hi en la realitat i simulacions mediades per les TIC.

En el cas concret d’una entrevista de selecció mai no poden saber exactament com serà exactament la situació, com serà la persona/es amb les que hauran de parlar, quines preguntes els formularan, etc. per això abans d’arribar a aquesta unitat cal haver explorat sobretot l’autoconeixement en sessions prèvies, ja que es tracta d’aprendre a solucionar un problema complex que comporta la necessitat d’adquirir uns coneixements, habilitats, actituds i competències que els doni seguretat a l’hora d’enfrontar-se a una situació en certa manera mal definida degut a la gran varietat de situacions i preguntes que se li poden presentar al candidat a un lloc de treball.

Podem dir que es tracte d’un aprenentatge significatiu perquè parteix dels supòsits del constructivisme, que afirma que el coneixement no es pot transmetre, sinó que es construeix. D’aquesta manera els participants construeixen representacions pròpies mitjançant activitats cognitives i interpretatives que contribueixen al canvi conceptual i suposen la creació de models mentals sobre com han de comportar-se en una entrevista, partint sempre dels seus coneixements previs. Per impulsar la construcció d’aquests models mentals l’orientadora fa que els participants usin una varietat d’eines (PowerPoint, vídeos, simuladors...).

El canvi conceptual és un procés evolutiu d’ampliació i transformació cap a la millora dels seus coneixements i té lloc quan els orientats canvien la seva manera d’entendre com han de fer per superar amb èxit l’entrevista. Les simulacions i els role-playing els facilita l’experiència i la reflexió sobre el propi assoliment i el dels companys produint un canvi conceptual.

Aquest canvi conceptual sol ser molt significatiu pels participants ja que és intencional, al fer-se més conscients interactuant amb l’orientadora, els companys i els continguts mediats per les TIC que la seva preparació és inadequada per afrontar una situació que els pot obrir la porta al lloc de treball que estan buscant, i per tant senten la necessitat de canviar-la. L’aprenentatge abasta no solament continguts conceptuals, sinó també i sobretot procedimentals i actitudinals.

De quina manera els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu. Exemplificar la pròpia història amb els casos de KITE i els casos dels companys.

L’aprenentatge significatiu (Jonassen, Peck i Wilson -1999) el podem fonamentar en la idea que el coneixement es construeix, mitjançant un procés d’elaboració, acomodació i assimilació, ancorant-lo sobre els coneixements construïts anteriorment pels aprenents. Per tant, es basa en experiències personals i úniques dels subjecte. El coneixement s’elabora a partir de la interacció amb el món i hi ha múltiples perspectives del món. D’altra banda, el coneixement el mantenim ancorat en contextos rellevants i les habilitats o conceptes que ja tenim parteixen de contextos reals que li donen sentit. No podem ensenyar conceptes aïllats que no s’apliquin a situacions reals. Com que el coneixement no es pot transmetre, la seva construcció s’estimula si hi ha necessitat de saber. El procés de construcció del coneixements parteix de la necessitat de revisar o reorganitzar el que sabem per a adaptar-ho a l’entorn. Com que les persones compartim un món físic amb la resta de subjectes que ens envolten, quan formem part d’una comunitat d’aprenentatge els nostres coneixements i creences de l’entorn reben influència d’aquesta comunitat. No tots els significats es creen de la mateixa manera La viabilitat dels significats cal jutjar-los sobre la base de les normes socials, culturals i intel·lectuals de la comunitat on es pertany.

Els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu. Aprenem significativament de les nostres històries o vivències, per tant, també ho fem a partir de les experiències que ens expliquen els altres. L’RBC (Cased-Based Learning) sosté que els coneixements s’emmagatzemen em la memòria de les persones en forma d’històries. Davant una situació nova, recuperem la situació més semblant a la que ens haguem enfrontat per comparar-la amb la nova, així com el que vam aprendre en aquella situació.

Els models d’experiència són una eina útil a l’hora de promoure l’aprenentatge significatiu. Aquests models ens permeten conèixer experiències viscudes per altres professionals donant-nos recursos per a afrontar situacions amb les quals ens podem trobar.  És  a  dir, ens permet aprofitar les vivències d’altres en benefici propi perquè ens ofereix un coneixement ja existent prèviament que podem adaptar a situacions similars que hem d’afrontar. Això ens possibilita preveure i evitar possibles dificultats imprevistes i alhora millorar les decisions i solucions precedents. A més, l’estudi d’aquests models ens pot generar una concepció diferent a la que teníem inicialment; la recerca de casos similars ens ha permès veure opinions d’altres i crear una de pròpia, donant lloc a un canvi conceptual i, consegüentment, a un aprenentatge significatiu. Així, podem dur a terme un aprenentatge significatiu sense haver de tenir una experiència directa, sinó a través d’un raonament mitjançant analogies.

El fet de poder conèixer plantejaments diferents ens obre un nou ventall de possibilitats i ens permet anticipar a possibles dificultats en el nostre procés, i redirigir la nostra pràctica cap a una acció més funcional i significativa.

El fet de conèixer, analitzar i valorar altres experiències similars a les que ens estem enfrontant nosaltres i fer servir els coneixements adquirits per reajustar la nostra pràctica és sens dubte símptoma de que els aprenentatges que s’estan duent a terme són de caràcter significatiu. Tal com va postular Ausubel perquè un aprenentatge sigui significatiu ha de ser incorporat al conjunt de coneixements del subjecte relacionant-ho amb els seus coneixement previs.

                         

Pel que fa als casos exposats en el debat observem que bona part d’ells estan emmarcats dins l’educació formal. Ens agradaria destacar el cas de la Irene Alonoso Colmenero el tema del cas és el taller de fotografia digital.

Trobem interessant de la forma en que es tractat el tema de la fotografia a partir de l’edició i muntatge d’aquestes. Pensem que és un tema motivador pels alumnes. Per tant, ja tenim activat l’interès. El tema de la fotografia digital és un tema proper i que agradar i el fet de poder modificar i treballar sobre fotografies que han fet ells construeix el seu propi procés de treball. Tindran errors, els hauran de solucionar per poder finalment presentar el projecte. A més comptem la guia del mestre que els insinua el camí a seguir. Potenciant així, la zona del desenvolupament proper.

En el KITE hem trobat un cas que ens pot recordar a aquest però amb un grau de complexitat molt més elevat. El cas de la nostra companya  Irene anava dirigit a alumnes de  cicle mitjà de Primària. Els alumnes que ens presenta el KITE provenen de cursos més elevats, per tant el grau d’elaboració del projecte és més complexe.

El cas en que hem fet un anàlisi és el  2236-1. El mestre imparteix classes de cinema i anima als alumnes a crea un curt-metratge sobre el dia d’un objecte inanimat. Els estudiants han de seleccionar l’objecte que més els agradi i a continuació comencen a crear, planejar una història per poder-la rodar.

Aquests estudiant compten amb recursos de qualitat com són les càmeres digitals i el programa d’edició de vídeo per tal de poder elaborar el curt-metratge. Els alumnes tenen coneixement del programa d’edició, però ara ho han de demostrar portant a la pràctica un projecte que serà visualitzat i avaluat a classe.

És un cal totalment significatiu que parteix d’un interès real dels alumnes, fan classes de cinema perquè els agrada i tenen idees prèvies del tema. Es potencia la zona de desenvolupament proper, ja que dels propis errors que vagin fent durant el projecte els hauran d’anar superant i trobant solucions i alhora aniran ampliant els seus coneixements.

 CONCLUSIONS

La base de dades KITE és una eina que permet fer-nos la idea de com es porta a terme tot un procés i ens possibilita localitzar amb certa facilitat experiències d’altres docents.

Cal aprendre a utilitzar les TIC per facilitar l’aprenentatge significatiu. Com hem pogut veure en els casos de la base de dades KITE i també en la història que hem aportat  les TIC poden ser un recurs idoni per motivar, atreure l’atenció, activar els coneixements previs, fomentar el debat i la cooperació dels aprenents, plantejar activitats que fomentin la creativitat i la resolució de problemes...

Hem constatat que els coneixements no es poden transmetre sinó que cada aprenent els ha d’anar construint en interacció amb les altres persones i l’entorn on les TIC hi poden jugar un important paper.

En definitiva hem de trencar amb la idea de les classes tradicionals on el mestre era l’únic que feia de transmissor de continguts, i de forma mecànica o memoritzant els alumnes els aplicaven en activitats on plasmaven el que havien sentint, però que realment l’aprenentatge no era significatiu. Cal alumnes amb esperit crític, que sàpiguen treballar de forma cooperativa, que utilitzin els recursos per construir els seus aprenentatges. Per tant, el present i el futur de l’educació és partir dels coneixements previs dels alumnes, potenciar la seva zona de desenvolupament proper per poder construir els seus aprenentatge.

BIBLIOGRAFIA

• Cabero Almenara, J. (2003) Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona. UOC
• http://kite.missouri.edu/
• www.monografias.com › Educacion