El debat m’ha semblat molt interessant, potser la seva durada ha estat excessiva, ja que en ocasions hem anat donant voltes a un mateix concepte. Però en definitiva penso que ha estat enriquidor pel fet de replantejar-nos diferents conceptes, formes de fer, estils educatius...
El tema del debat ha estat interessant, i la clau del de l’èxit de participació ha estat que la història dels dos professors ha agradat. Penso que ha agradat, perquè ha estat una situació propera per molts de nosaltres, ja que potser més d’un de nosaltres s’ha trobat en una situació similar.
El fet de crear la polèmica entre el Joel i la Berta a través d’uns jocs, el debat ha provocat un grau de participació altíssima ja que era un tema que incitava/motivava a parlar-ne. Per tant, el punt de partida ha estat molt bo per desenvolupar una bona reflexió envers la interculturalitat i tot el que envolta aquest concepte. A través del cas plantejat, s’han anat reflexionant sobre conceptes del mòdul: interculturalitat, multiculturalitat, identitat, etnocentrisme, cultura...
Personalment m’ha fet reflexionar sobre la meva experiència docent. M’he plantejat moltes preguntes, potser algunes sense respostes, però altres on m’he adonat que podria incloure més la interculturalitat a l’aula a través de les activitats del dia a dia. A més, a través de la discussió s’han donat idees de com tractar alguns temes: racisme, immigració...
Quan vaig veure els dos jocs del Joel, la meva primera impressió va ser pensar “quina bestialitat de joc”. Sóc del parer que podem treballar la interculturalitat a través de dilemes, jocs, role-playing... hi ha infinitat de recursos per poder provocar i motivar als alumnes, i continuo pensant que no cal recórrer a aquests tipus de jocs. No obstant, ara després del debat, entenc la posició del Joel davant d’aquests jocs. A través de les intervencions d’alguns companys, molt ben argumentades, m’han fet comprendre la forma de treballar del Joel: vol provocar als alumnes i fer-los reflexionar a través d’aquestes situacions límit.
Per altra banda, crec que la mala relació entre la Berta i el Joel no els portarà enlloc. Per tirar endavant un programa d’interculturalitat a l’escola cal una bona coordinació a nivell de professors. A més, cal impregnar el currículum d’interculturalitat, no només treballar la interculturalitat en algunes activitat programades per les sessions de tutoria. Cal que hi hagi una cultura d’escola ben definida per tirar endavant un programa com aquest.
Pel que fa l’informe, m’ha costat una mica elaborar-lo ja que considero que teníem poca informació sobre la Berta. Per altra banda, l’informe ha servit per fer un anàlisi i una reflexió profunda sobre el cas i aprofundir sobre els conceptes treballats en el mòdul.
El tema del debat ha estat interessant, i la clau del de l’èxit de participació ha estat que la història dels dos professors ha agradat. Penso que ha agradat, perquè ha estat una situació propera per molts de nosaltres, ja que potser més d’un de nosaltres s’ha trobat en una situació similar.
El fet de crear la polèmica entre el Joel i la Berta a través d’uns jocs, el debat ha provocat un grau de participació altíssima ja que era un tema que incitava/motivava a parlar-ne. Per tant, el punt de partida ha estat molt bo per desenvolupar una bona reflexió envers la interculturalitat i tot el que envolta aquest concepte. A través del cas plantejat, s’han anat reflexionant sobre conceptes del mòdul: interculturalitat, multiculturalitat, identitat, etnocentrisme, cultura...
Personalment m’ha fet reflexionar sobre la meva experiència docent. M’he plantejat moltes preguntes, potser algunes sense respostes, però altres on m’he adonat que podria incloure més la interculturalitat a l’aula a través de les activitats del dia a dia. A més, a través de la discussió s’han donat idees de com tractar alguns temes: racisme, immigració...
Quan vaig veure els dos jocs del Joel, la meva primera impressió va ser pensar “quina bestialitat de joc”. Sóc del parer que podem treballar la interculturalitat a través de dilemes, jocs, role-playing... hi ha infinitat de recursos per poder provocar i motivar als alumnes, i continuo pensant que no cal recórrer a aquests tipus de jocs. No obstant, ara després del debat, entenc la posició del Joel davant d’aquests jocs. A través de les intervencions d’alguns companys, molt ben argumentades, m’han fet comprendre la forma de treballar del Joel: vol provocar als alumnes i fer-los reflexionar a través d’aquestes situacions límit.
Per altra banda, crec que la mala relació entre la Berta i el Joel no els portarà enlloc. Per tirar endavant un programa d’interculturalitat a l’escola cal una bona coordinació a nivell de professors. A més, cal impregnar el currículum d’interculturalitat, no només treballar la interculturalitat en algunes activitat programades per les sessions de tutoria. Cal que hi hagi una cultura d’escola ben definida per tirar endavant un programa com aquest.
Pel que fa l’informe, m’ha costat una mica elaborar-lo ja que considero que teníem poca informació sobre la Berta. Per altra banda, l’informe ha servit per fer un anàlisi i una reflexió profunda sobre el cas i aprofundir sobre els conceptes treballats en el mòdul.
