Vivim en un món
envoltat d’electrònica. Cada cop més es fa indispensable el mòbil, i el dia que
ens el deixem a casa sembla que ens falti una part de nosaltres. El mòbil ja no és entès com l’aparell per rebre o fer
trucades... va més enllà, ens serveix per estar connectats al món!

Joan Majó en una
conferència sobre Noves tecnologies i Educació deia: hem passat d’una societat en què la
informació era estable a una societat en què la informació és absolutament
efímera. No solament s’ha produït una explosió quantitativa de la informació,
sinó també la reducció de la vida útil d’aquesta informació. Com a conseqüència
d’aquest ritme d’aparició ràpida de la informació, s’ha produït el fenomen que
els coneixements útils són cada vegada més breus a causa de l’aparició
d’Internet; s’ha produït una acceleració del cicle de vida de la informació.
Ara els coneixements bàsics en la vida d’una persona canvien en un període de
temps inferior a la seva vida i també en la seva vida laboral; això sí que és
un fenomen nou
Conclusió: l’escola
ja no és entesa com la que transmet només el saber. Els mestres a part d’ensenyar
i transmetre coneixements, donem recursos perquè els nostres alumnes aprenguin
a aprendre. Volem fer alumnes competents. Això suposa també un canvi en la
forma d’ensenyar. Per exemple, el fet d’incorporar una pissarra digital a l’aula
comporta un canvi metodològic important a l’hora de realitzar la classe. Tenir una
pissarra digital, un ordinador i connexió a internet ens obre una finestra al
món. La quantitat de recursos que podem utilitzar a l’hora de desenvolupar
qualsevol unitat didàctica és infinit. Podem cercar informació, presentar
treballs, visualitzar reportatges, elaborar presentacions, esquemes... en
definitiva fer les classes més interactives i motivadores. Paraula clau, la motivació.
La motivació dels alumnes és el motor de l’aprenentatge i el 50% de l’èxit en
assolir els objectius.